Bàrbara González, alumna de 2n de batxillerat de l'IES Felanitx, segon premi del “I Concurso de Relatos Breves” del Rotary Club

“Llegeixo bastant i de tot, des de poesia fins a novel·les de ficció, passant per còmics”, afirma la guardonada

Bàrbara González Vázquez, alumna de segon curs de batxillerat de l'IES Felanitx, ha guanyat el segon premi de “I Concurso de Relatos Breves” del Rotary Club de Mallorca. El lliurament de premis se celebrà en el Centre Cultural de sa Nostra, el dia 20 d'abril, en el marc dels actes del Dia del Llibre. La jove estudiant, nascuda a Catalunya i resident a Felanitx, es presentà a la modalitat de castellà juntament amb 32 participants d'altres centres docents.

Sota el títol d' Esperanza , Bàrbara González mostra la història d'un poble que vagareja per l'espai a la recerca d'una llar. El protagonista parla en primera persona. L'autora comenta que “en aquesta obra, el nom de la qual correspon a un sentiment avui molt desitjat, el d'esperança, podem conèixer les seves pors, les seves ambicions i els pensaments més ocults. Es tracta d'un relat que ofereix un missatge ben profund”.

“Tot començà a partir d'una petita idea –explica Bàrbara-. Vaig pensar que m'agradaria descriure la caiguda d'un nau espacial, la por dels seus tripulants, les sensacions i pensaments. Després, simplement, vaig relacionar les idees i em vaig plantejar qüestions sobre aquesta gent. La història es va escriure sola”.

La futura universitària s'autodefineix com a una gran afeccionada a la lectura: “Llegeixo bastant i de tot. Des de poesia a novel·les de ficció, passant per còmics que, de vegades, amaguen petits tresors. Prefereixo les fantàstiques; però, també, m'agraden les realistes que et fan pensar molt i sembrar-te inquietud”.

A l'hora de seleccionar un llibre, assegura que vol que sigui interessant i que mantengui un “aura de misteri” fins al final. “Ara bé –confessa-, sobretot, cerco un missatge, que l'autor tingui quelcom per dir i que s'expressi clarament. M'agrada conèixer els diferents punts de vista, mentre siguin sincers”.

Text i foto: Biel Gomila