|
|
PROJECTE
COMENIUS |
|||
|
TROBADA PROJECTE COMENIUS Vasaskolan / Gävle del 28-09 al 03-10-2003Aquí trobareu – de forma exemplària – uns quants documents elaborats durant la nostra reunió a la ciutat de Gävle / Suècia: NARRACIONS DE L'ALUMNAT i ARTICLES PUBLICATS AL “NO DIGUIS DOIS” ENCUENTRO EN SUECIA El sábado 27 de septiembre salimos de Mallorca con destino a Suecia. Llegamos a Gävle el domingo por la tarde, el lunes nos reunimos en Vasakolan (el instituto de Gävle) con el resto de participantes del proyecto “Comenius”, el objetivo del cual es abrir las fronteras entre los jóvenes de diferentes países de Europa, conocer nuevas culturas y nuevas maneras de vivir. Durante nuestra estancia en Gävle hicimos muchas cosas interesantes: Visitamos la parte antigua de la ciudad, jugamos a bolos, fuimos de compras, visitamos una fábrica de acero, fuimos al teatro, por la noche íbamos a un bar con todos los alumnos participantes y nos reuníamos cada día en el instituto para hablar sobre el proyecto. Aunque encontramos muchas diferencias entre nuestra manera de vivir y la suya, nos encontramos muy a gusto y nos llevamos muy bien con todos ellos. Las casas también eran muy diferentes, todas eran de madera, muy bien acomodadas, con jardín propio… Además el deporte tiene un gran protagonismo entre los jóvenes suecos, un ejemplo de esto es que el medio de transporte que usa la mayoría es la bicicleta. También es de admirar el respeto que existe entre la gente y la importancia que dan a la enseñanza en general. Autors: Onna, Maria Àngels, Sergio, Neus i Margalida (btx01)
|
||||
|
|
||||
|
Departament de llengües estrangeres |
||||
|
|
||||
|
Narracions i articles GÄVLE 09/10-2003 |
||||
|
|
||||
|
|
||||
|
|
A trip to Sweden
We went from Mallorca to Sweden very excited and with a lot of illusions. When we were on the train, we were very nervous, but once we arrived and we saw the Swedish girls and host families, we calmed down. They were interested in our culture and our traditions. They were very friendly and nice. The next morning we met all the people in the project. The girls were very interested in learning about our lifestyle on the island of Mallorca. The more we got to know them the more we enjoyed being with them. The school was really beautiful, large and very old. We were impressed with its form of decoration. The students and teachers were great. The level of education was exceptionally high, and the languages are very important to them. We think that this project is an interesting opportunity to learn about different countries, cultures, traditions and especially different languages. This project lasts for three years, and every year there are two journeys to two different countries. This year we went to Sweden and next year the students will go to Denmark. In April students from Denmark, Germany, Rumania and Sweden will be coming to Mallorca. The host families were very friendly and kind to us, in conclusion everything went extremely well. We hope to make new friends and learn about their cultures. We also hope to have the opportunity to visit other countries. Grüβe an alle Freundinnen. Autores: Yanira, Natàlia, Maria Àngels, Tracy (btx01)
VAREN ESCRIURE UN DIARI: MONTAG,
29.09.03
|
|||
|
|
Articles publicats a la revista de l'IES Felanitx, NO DIGUIS DOIS: Projecte Comenius a Suècia Neus i Margalida conten les seves experiències Dissabte 27 de setembre vàrem sortir de ca nostra il·lusionades, nervioses,... i molt carregades: maletes, ensaïmades, diccionaris, abrics,... Vàrem partir de Son Sant Joan cap a Stansted (un aeroport de Londres), van ser dues hores i deu minuts de vol. A l’aeroport, suposadament, havíem de dormir, però quan vàrem baixar vàrem veure una burrada de gent ajaguda per terra, damunt cadires, estores, amb sacs de dormir, esterilles,... ens vàrem veure amb feines per trobar una butaca. Bé, que de dormir res de res. El que podríem fer bé és descriure el sòtil, que el vàrem observar tota la nit. Vàrem partir a les sis cap a Suècia, cap a Estocolm. Va ser baixar de l’avió per entrar-mos un fred fins als ossos, i no parar de tremolar en tot el dia, Déu meu!!!!!!!! nosaltres que partíem d’aquí amb un jerseret prim, vàrem haver d’obrir ses maletes per treure bons jerseis de llana. Vàrem visitar un poc sa ciutat i vam dinar a un restaurant petit, calent, tot de fusta, molt acollidor...el dinar per a alguns molt bo, però per altres... A les tres vàrem agafar es tren cap a Gävle, quins nervis!!! Vàrem arribar, i vàrem veure les famílies, vàrem pensar: quins “guiris”! i en realitat, els estrangers no érem més que nosaltres. Molt simpàtics tots, ens xerraven contents, amb la rialla a la cara, però estàvem tan nervioses que no sabíem massa que ens deien, vàrem suposar que ens donaven la benvinguda, i nosaltres: “Yes, yes, we understand you!!! Thank you, thank you!”. Ens vàrem separar dels mestres, i cada una va anar cap a cases. Tot eren cases unifamiliars, cada una amb el seu jardinet, moltes d’elles de fusta. A l’interior no tenien rajoles, hi havia fusta i moltes estores, només hi havia rajoles al bany, i estaven calentes, moltes tenien sauna... estaven molt acomodades, ja que a l’hivern el fred els impedeix poder sortir, i ben preparades per combatre el fred. Una cosa que ens passava sovint, era que mai pensàvem a treure’ns les sabates, i deixàvem el nostre rastre per tota la casa, ens feien tornar enrere i deixar-les devora la porta d’entrada. Els vàrem donar les ensaïmades que ens havia costat tant passejar-les, i que més d’un pic vàrem fer a prop a deixar-les per un racó; ens varen donar les gràcies, però no vàrem tornar saber res d’elles fins el darrer dia, que les varen treure per postre i eren més seques i fortes que una sola d’espardenya!!! A les sis, ens varen demanar si teníem fam, ens vàrem pensar que era per berenar, però ja tenien el sopar damunt la taula, quina berenada que vàrem fer!!! I quan vàrem acabar vàrem anar a una festa d’aniversari, res de discoteques: Amics, amigues, novios, padrins, concos,... tots junts a ca seva! Eren les 11 i ens pareixien les cinc del matí, feia hores que feia fosca, no havíem dormit i ja teníem el sopar als peus. L’endemà quan vàrem sortir de casa per anar a l’escola, vàrem trobar a defora una bicicleta per cada una, ens va caure l’ànima als peus, amb el fred que teníem haver d’anar amb bicicleta, ja ho creiem ja que ens fugia el fred quan acabàvem el camí, no s’acabava mai, se feien molt llargs! Vàrem acabar la setmana cansadíssimes! Vàrem arribar, quina escola més al·lucinant!! quadres penjats a cada paret, un observatori, un gimnàs immens, una biblioteca amb llibres molt valuosos, un menjador on cada dia poden dinar gratuïtament, sofàs en els passadissos, una cafeteria amb música, taules, sofàs... i una sala de professors que pareixia un habitatge (banys, cuina, sala d’estar... tot molt ben amoblat). Vàrem conèixer tots els membres del projecte, dos alumnes i dos professors de cada país, de Dinamarca, Romania, Alemanya i Suècia. Durant tota la setmana, cada dia ens reuníem per parlar sobre el projecte, sobre els seus diferents objectius, sobre el diari que publicarem amb articles de les diferents escoles... També vàrem fer una sèrie d’activitats: un horabaixa vàrem anar a jugar a bolos, vàrem visitar una fàbrica d’acer ( on vàrem fer una becadeta mentre un home un poc avorrit ens feia una contarella), vàrem anar a veure una obra de teatre, un vespre vàrem sopar a l’escola amb tots els membres del projecte... També vàrem tenir temps lliure; aquest temps el vàrem aprofitar per visitar la part antiga de la ciutat, per anar de compres pel centre comercial, per anar a prendre alguna cosa amb les amigues (anàvem sempre a una cafeteria, que tancaven a les 10 del vespre, no hi havia res més). La setmana va passar volant, i va arribar el moment d’acomiadar-se. Va ser un moment molt trist, totes sabíem que el més provable era que no ens tornaríem veure. Divendres matí vàrem partir en Hartmut, na Tonina i nosaltres dues cap a Estocolm, on vàrem passar tot el dia, i l’endemà dematí vàrem partir cap a Londres, i amb tres hores vàrem veure el més important de la ciutat, no se pot dir que passegéssim, anàvem a tota, passàvem pena de que les fotografies sortissin mogudes!!! Dissabte a vespre vàrem arribar a Mallorca, i ens vàrem demanar: que, tornam partir?!? Autores: Margalida Albons i Neus Vidal, 1r de Batxiller
diari d’un viatge a la consciència La síndrome d’Estocolm Com viuen els joves escandinaus, com treballen els seus professors? Com són els seus instituts? On es veuen l’horabaixa, on surten el vespre? Com és casa seva? És veritat que mengin carn de ren? A principi del mes d’octubre va tenir lloc la primera reunió d’un total de cinc que realitzarem alumnes i professors del nostre centre dins el marc d’un projecte de cooperació internacional, un “Comenius”. Sobre el paper, una reunió de treball entre els cinc socis d’aquest projecte: Alemanys, danesos, suecs, romanesos i mallorquins. La feina realitzada a la ciutat de Gävle, a 150 km al nord de la capital sueca, sembla que assoleix els objectius marcats. Però, apart de tota tasca, un viatge fora de les rutes dels grans tour-operadors, no deixa d’ésser una agradable aventura, que en aquesta ocasió hem gaudit na Neus Bordoy, na Margalida Albons, na Tonina i en Hartmut. De Felanitx a Gävle en 22 hores Travessant França de baix a alt, l’EasyJet ens du a Londres. La gran quantitat de gent que dorm a tot arreu de l’aeroport de Stansted no permet jeure-se’n. Amb una companyia encara més baratera, la RyanAir, ben de matí continuem el camí cap a Estocolm, passant per sobre el Mar del Nord, l’extrem septrencional de Jutlàndia, el Mar Bàltic i, d’oest a est , bona part dels milers de llacs del centre de Suècia, fins que peguem a les costes del Golf de Bòtnia. Un control exhaustiu per motiu del recent assassinat de la ministra Anna Lynn ens entreté, però l’autocar espera fins al darrer despistat. A continuació, hora i mitja de fora vila suec: Boscos, llacs, cases de fusta pintades de roig. Un primer contacte amb Estocolm ens du a “Gamla Stan”, el casc antic: Façanes davant la mar, illes, canals, el palau reial, el parlament i, last not least, l’interior d’un restaurant. Les reserves energètiques no donen per a més. Dues horetes més en tren, i a Gävle ja ens rep una petita però internacional comitiva. Vasaskolan, essència d’institut suec Passar una setmana en mig d’un centre escolar com el Vasaskolan, juntament n'Olle, n'Ulla, n'Ola, na Lynn i altres nous i vells amics, causa un impacte capaç de superar fàcilment tot tipus de prejudicis. Qui no sabia que Suècia compta amb unes escoles modèliques? Uns exemples per a il·lustrar les diferències: Un batxillerat de 3 anys amb nombroses ramificacions i currículums descentralitzats. Els tallers d’educació plàstica que destaquen per la abundant disposició de material, espai i llum: Una simple diferència quantitativa? Anecdòtic i impressionant a la vegada, el batxillerat de circ: Classes d’acrobàcia i malabarisme al gimnàs. Dramatúrgia al teatre del centre. La perla, des del meu punt de vista, són els projectes interdisciplinaris com a mètode permanent: L’alumnat dedica fins a 12 hores setmanals a un sol tema, p.e. d’actualitat política. Durant aquestes hores intervenen professors de tres o quatre assignatures, cadascú durant les seves hores i des de la seva perspectiva, però sense canviar de material, seguint un guió comú i parlant un mateix idioma, l’anglès. La programació d’aquestes unitats va a càrrec dels petits equips que formen els docents. L'alumnat sorgeix enmig d'aquest sistema com a protagonista actiu. Res de “clases magistrales”... Tenint en compte que a Felanitx has d'entrar amb guarda-espaldes a classe perquè qualcú t'escolti, una més que agradable experiència! En quant a l'anglès, gairebé tota la comunitat educativa, com el director, els professors de música, els pares i totes les altres persones que hem conegut, parlen anglès. De cada tres, un parla alemany, i més d’un ens va fer qualque broma en castellà. O sigui, en qüestió lingüística, ens donen mil voltes. Però d’on treuen la seva preparació? Una resposta és que parteixen d’un plantejament immensament favorable, a nivell institucional, cultural i personal: Ningú qüestiona, en la pràctica, la necessitat d’aprendre idiomes estrangers. Tothom sap que per prosperar i per obrir-se nous móns s’ha de relacionar amb gent d’altres cultures. Això es nota des del primer moment: Per a un suec mai no seràs un guiri o gringo, simplement s’interessa per tu. Una postura que per cert harmonitza perfectament amb el seu patriotisme pronunciat i visible. Hem experimentat de primera mà que Suècia no ha deixat d’ésser el país on la gran majoria gaudeix d’un altíssim nivell de vida, basat en un model social que afavoreix les solucions col·lectives. El fet de que alumnes i professors dinen gratuïtament al gran menjador del centre, i joves fins a 15 anys no paguen els viatges en tren, són dos exemples que hem pogut experimentar. Tornem amb la ment i el cor plens d’impressions. La gent, l’institut, el poble i fins i tot el temps ens han tractat com a reis. Tanta preocupació per un grapat de visitants, tantes ganes de mostrar el seu país, tant de benestar a un lloc tan fred, tanta simpatia... Abril 2004: Suecs, danesos, romanesos i alemanys a Felanitx El proper més d’abril ens tocarà a nosaltres fer d’amfitrions. Caldrà allotjar uns deu joves a famílies locals. Del 24 d’abril al 01 de maig continuarem la nostra feina comú, juntament amb tots els alumnes i professors interessats. Procurarem que els visitants coneguin al màxim vida, gent i llocs de la nostra realitat. Mentres tant, ens serveix la nostra aula virtual de mitjà de comunicació. It always rains in Southern England L’escala a Londres, amb visita a Picadilly Circus, Big Ben, Tower Bridge, un David Blain encara penjat d’una grua dins aquella gàbia de vidre, i un original dinar al famós barri de Soho, accelerà una mica, la més que necessària aclimatització. Perquè els suecs són tan suecs i els mallorquins tan espanyols Quan el viatge ja s’acaba, el nostre 737 està a punt d’iniciar el descens i a terra s’identifica una quadriculada Barcelona, em començo imaginar el contrast que m’espera a casa nostra. Em pregunto per què la nostra gent es conforma amb tanta precaritat per tot arreu, quan les Illes Balears tenen una renda per càpita comparable amb la de Suècia. Com es poden conformar amb la destrucció sistemàtica del medi ambient, del mercat laboral, del sistema educatiu, de les relacions internacionals? Per què continua posant la seva confiança en la força política que fa tot el possible per a evitar la construcció d’una societat solidària, pacífica i democràtica, afavorint la monocultura econòmica, l’especulació i la discriminació? El rastre de les polítiques neolliberals ens proporciona unes infrastructures i un repartiment de les riqueses, pròpies d’una república bananera. Existeixen intents d’anàlisi d’aquesta situació i la resposta és necessàriament complexa. La ignorància tota sola no pareix explicació suficient: Podem estar segurs però, que com a mínim, patim un mal curiosament conegut com la “síndrome d’Estocolm”. Autor: Hartmut Botsmann, professor a l'IES Felanitx
|
|||
|
|
guiripower productions contact: |
|||
